Text de cerca: Resultats trobats: 125
Etiqueta: Museu de Gavà Ordre

 

Campmany durant la presentació del llibre al Museu de Gavà

L'historiador Josep Campmany fa un anàlisi del Gavà del segle XVII El llibre "Gavà i Eramprunyà al segle XVII. De la guerra dels segadors l'Onze de Setembre de 1714" promogut pels Amics del Museu de Gavà és pot adquirir a les principals llibreries de la ciutat

L'historiador gavanenc, Josep Campmany va presentar al Museu de Gavà el seu darrer llibre Gavà i Eramprunyà al segle XVII. De la guerra dels segadors a l'Onze de Setembre de 1714. Es tracta del nou opuscle de la col·lecció La Nostra Gent, auspiciada pels Amics del Museu de Gavà.

El llibre fa un repàs històric de la societat (usos, costums, organització institucional, cultura i espai físic) i de l'economia (evolució de les classes socials, evolució dels principals paràmetres econòmics, suficiència econòmica familiar) de Gavà al llarg del segle XVII. El treball està basat en l'estudi de fonts documentals fins ara inèdites, com processos judicials, l'arxiu de la baronia d'Eramprunyà o els arxius notarials.

A partir d'aquests estudis, es pot tenir una idea molt aproximada de com era Gavà al llarg d'aquest segle, i com va anar canviant. De com era la seva gent, què feien, què pensaven i com es comportaven.

L'anàlisi social i econòmica, però, té un altre objectiu: és entendre com van rebre i com es van posicionar els gavanencs d'aleshores davant de tres greus conflictes armats que van tenir per escenari les nostres terres: la guerra dels Segadors (1640-1652), la revolta dels Barretines (1687-1690) i la guerra de Successió (1702-1714).

El llibre és el resultat d'una important tasca de recerca per part del seu autor que va començar fa 20 anys. "Fa 20 anys que estic acumulant informació. Per entremig he tingut la gran sort que és va digitalitzat l'arxiu de la baronia d'Eramprunyà i aspectes econòmics i socials que apareixen al llibre sense aquest arxiu haurien estat impossible", afirma Campmany.

 

L'autor de Gavà i Eramprunyà al segle XVII. De la guerra dels segadors a l'Onze de Setembre de 1714 remarca la importància d'aquest segle "molt ric perquè hi ha un canvi social i polític molt important a Catalunya" i creu que amb aquesta publicació "s'omple un buit que mancava a la bibliografia gavanenca" ja que d'aquest època hi ha poca cosa feta, a diferència de l'època medieval i moderna. En aquest llibre surten a la llum per primera vegada la participació d'un pagès que tenia terres a Gavà i Castelldefels a les corts de Pau Claris, convocades després de la revolta del segadors, en representació de la baronia d'Eramprunyà, els posicionaments dels barons d'Eramprunyà a favor o en contra dels seus vassalls davant de diferents situacions.

 

Els socis d'Amics del Museu poden recollir el llibre al Museu i el que no ho són el poden trobar a les principals llibreries de la ciutat.

 

 

 

Etiquetes: Llibres Museu de Gavà

L'exposició ens presenta com era el Gavà de principis de la dècada dels anys seixanta

El Museu acollirà fins el març l'exposició "Gavà, 1962. L'any de la nevada" Imatges i objectes formen part d'una mostra que ens apropa al Gavà de fa 50 anys

Fins el 3 de març és pot visitar a les sales d'exposicions del Museu de Gavà l'exposició Gavà, 1962. L'any de la nevada, fruit d'un any de treball en què han col·laborat intensament entitats i centenars de gavanencs i gavanenques ciutadania que han cedit imatges, testimonis i objectes

L'últim trimestre de 1962 va ser excepcional des del punt de vista meteorològic, amb els forts aiguats del 7 de novembre, però sobretot per la nevada que va caure als dies de Nadal. Aquesta exposició produïda pel Museu de Gavà i el Centre d'Història, recorda aquests fets però presentant-los en el seu context, explicant què passava a Gavà aquell any 1962. És un recorregut en ocasions sentimental del que va passar aquell any, segons explica la directora del Museu, Mònica Borrell.

L'exposició s'estructura en diversos àmbits que permeten fer un recorregut per la vida social, política, econòmica i quotidiana de la ciutat de d'aquell any. Recorda la força que tenien l'església i les tradicions, es repassa el calendari festiu, aspectes com el lleure, la cultura o la solidaritat, on treballaven i on anaven a comprar els gavanencs o la pràctica esportiva. Aquesta visió finalitza amb els aiguats de tardor i la nevada del dia de Nadal. I tot això amb fotografies, objectes como joguines dels nens i nenes d'aquells anys, els llibres de capçalera de l'escola de l'època, etc. També és pot veure un vídeo, realitzat pels companys de Gavà Televisió.

Activitats paralel·les

Paral·lelament a l'exposició Gavà 1962. L'any de la nevada, el Museu, el Centre d'Història i les biblioteques de Gavà han organitzat un seguit d'activitats al voltant de la temàtica de l'any 1962 i la nevada.

Durant els mesos de gener i febrer tindran lloc diverses xerrades i col·loquis, així com una matinal de música i ball de l'època a càrrec de Gavadance.

Les biblioteques Josep Soler Vidal i Marian Colomé organitzaran alhora diverses activitats com una mostra participativa, La nevada de la meva vida i una exposició de poemes sobre la neu.

Als dos equipament podrem trobar reculls i mostres bibliogràfiques i audiovisuals.

La ciutadania pot enviar fotografies fins el 5 de febrer

Fotografies, poemes, conferències, contes i ball per recordar la nevada de 1962 Durant els mesos de gener i febrer es duran a terme activitats complementàries a l'exposició "Gavà 1962. L'any de la nevada"

El Museu de Gavà acull fins el 3 de març la mostra que ens recorda que va passar, com van viure i com va afectar la nevada de fa 50 anys la ciutat i als seus habitants, prop d'uns 15.000 en aquella època. Coincidint amb el període en què romandrà oberta l'exposició s'han organitzat diferents activitats en les dues biblioteques i altres equipaments municipals en què la participació ciutadana és, com sempre, peça clau.

Aixi fins els 5 de febrer amb el lema La nevada de la meva vida es demana a les persones que van viure la nevada del 62 a compartir la seva vivència portant una fotografia a la Biblioteca Josep Soler Vidal o explicant-la al Facebook de la biblioteca (esdeveniment: La nevada de la meva vida).

Entre tots els que hi participen, se sortejarà un lot de llibres i un abonament anual per al Parc Arqueològic Mines Prehistòriques de Gavà.

Una altra activitat que es perllongarà fins el 23 de febrer és Poemes nevats. La Biblioteca Marian Colomé exposarà aquells poemes que gavanencs i gavanenques enviïn parlant de la neu.

Però a més s'ha programat per al dijous 24 de gener de 2013, a les 19.30 h al Museu de Gavà la conferència Canvis i mobilització social als anys seixanta. El despertar de la ciutadania a càrrec de José Fernández i Elionor Sellés. Aquests historiadors i experts coneixedors de la història més recent ens aproparan al Baix Llobregat dels anys seixanta, al context econòmic i polític i els moviments socials que es produeixen en oposició al règim franquista.

Setmanes després, el 14 de febrer, i també al mateix lloc i hora tindrà lloc la xerrada col·loqui Records dels anys 60 que permetrà reviure el Gavà de fa cinquanta anys a partir del record de gavanencs i gavanenques.

Per altra banda, algunes de les activitats habituals de les biblioteques, com les hores del conte, exposicions bibliogràfiques i els clubs de lectura, tindran com a fil conductor el tema de la nevada i l'any 1962.

Fi de festa al jardí del Museu

El colofó a tota aquesta programació es posarà amb una festa de cloenda amb balls i ritmes dels 60. En aquella època el ball social amenitzat per orquestres era una de les principals distraccions. En festes majors o sales, joves i adults ballaven al ritme de pasdobles, valsos, foxtrots i bugui-buguis. Al jardí del Museu gaudirem d'una demostració a càrrec de Gavadance i tothom podrà posar a prova les seves habilitats. Serà diumenge 24 de febrer de 2013, a partir de les 12 h

Vídeo: Marc Farré

 

Xerrada sobre els canvis socials derivats de les mobilitzacions dels 60 L'activitat, que va tenir lloc dijous passat, està directament relacionada amb l'exposició de la nevada del 1962 que es pot visitar al Museu de Gavà

Coincidint amb l'exposició que actualment es pot veure al Museu de Gavà sobre l'any de la nevada, el dijous passat, es va celebrar una xerrada sobre els canvis i mobilitzacions socials a la nostra comarca durant la dècada dels 60. Els historiadors Elionor Sallès i José Fernández van ser els encarregats d'explicar aquest període de la història mes recent del Baix Llobregat en què es posa de manifest "el seu esperit lluitador" i la importància que "les accions reivindicatives impulsades van contribuir a la transformació econòmica i social".

 

Elionor Sallès recorda que "durant aquells anys moltes persones vingudes d'altres indrets de l'estat van arribar a casa nostra per guanyar-se la vida a les fàbriques. Les condicions de treball eren duríssimes i, poc a poc, es va gestar el moviment obrer que va acabar sent potent i decisiu en el canvi polític dels anys 70".

 

Així el que començà essent una reivindicació per millorar les condicions laborals es va acabar convertint en una veritable lluita global contra el règim. L'historiador José Fernández precisa que "Hi va haver una gran unió obrera que es mobilitzar i es va unir a altres moviments com l'estudiantil, el veïnal o el cultural. Aquesta xarxa és la que va ajudar a nodrir els partits que van impulsar el canvi al país".

 

Elionor Sallès recorda que "aquestes reivindicacions laborals deriven en altres com la demanda d'escoles, transport públic, ambulatoris o clavegueres, entred'altres".

 

Aquesta transformació de la societat es va traduir al Baix Llobregat en tres vagues generals en les que va jugar un paper important la solidaritat ciutadana. Fernández destaca "la companyonia, les caixes de resistència i la gran resposta veïnal de recollir diners en les parròquies i en les universitats pels obrers que havien estat acomiadats".

Vídeo: Josep A. Moreno/ Juanjo Carrasco/ Lluís Martínez

La variscita de Gavà està sent estudiada en el marc d'un projecte europeu El mètode d'anàlisi, al contrari que fins ara, és no destructiu i això suposa que les mostres no patiran cap desperfecte

Diverses mostres de variscita de Gavà estan hores d'ara sent estudiades en el marc d'un projecte europeu que pretén esbrinar, d'entre els tres jaciments coneguts d'aquest mineral, quin d'ells va ser la font de subministrament dels llocs on se n'ha trobat. Aquests tres jaciments de variscita són els situats en una zona entre Zamora i Braga (Portugal), el d'Encinasola (Huelva), i el de Gavà. Els arqueòlegs s'han trobat que, fa entre 7.000 i 5.000 anys, en moltes sepultures de diversos indrets de la zona atlàntica des de Normandia fins a Gibraltar i de la Mediterrània des de Gibraltar fins a la desembocadura del Roine, es van dipositar peces de collar i de braçalet fetes de variscita. Es tractava d'objectes molt valuosos per les persones  que van ser enterrades amb aquests objectes, i aquesta variscita procedia d'algun indret situat en aquesta zona. Aquest indret és precisament el que s'està mirant ara de saber. Josep Bosch, que és el conservador del Museu de Gavà, no té cap dubte: "està clar que la variscita va arribar de fora en molts dels llocs on s'han trobat ornaments d'aquest mineral ja que només coneixem tres possibles fonts, per tant a la major part d'aquests llocs on se n'ha trobat va arribar des d'alguna d'aquestes fonts, la qüestió és saber com va arribar i de quina d'aquestes tres fonts".

 

L'equip d'investigadors que s'està fent càrrec d'aquests treballs està format per membres de la Universitat de Rennes, la Universitat de Nantes, i la Universitat de Cadis, amb la col·laboració de diversos museus d'Espanya, de Portugal i de França. La investigació també compta amb la col·laboració dels laboratoris de restauració i recerca dels museus de França amb seu al Louvre de Paris. Allà "s'estan analitzant mostres de variscita, tant de collars com de mostres mineralògiques de diferents jaciments de França, d'Espanya i de Portugal", i aquest passat mes de gener ha estat el torn de les anàlisis de mostres de les Mines Prehistòriques de Gavà. Aquests treballs també han de servir per "conèixer l'àrea de difusió de la variscita de cada una de les seves possibles fonts". En aquests moments, aquesta àrea de difusió, pel que fa a la variscita de Gavà, "hipotèticament va des de l'Ebre fins el Roine, i cap a l'interior fins a la zona de Toulouse, però això no està sustentat per un programa d'anàlisis prou definitiu, i aquest projecte europeu pot arribar a ser aquesta anàlisis definitiva".

 

Aquestes anàlisis es fan amb un modern sistema metodològic basat en "un accelerador de partícules que emet raigs iònics a l'ambient per analitzar químicament la composició d'objectes de mides i grandàries diverses". El gran avantatge d'aquest nou sistema és que és un sistema no destructiu i les peces analitzades queden intactes, el que es molt interessant "perquè d'aquesta manera podem fer moltes anàlisis, tantes com vulguem, i podem obtenir analítiques estadísticament representatives". Abans, com que les mostres si que es destruïen, "estàvem limitats perquè els conservadors de museus no volem perdre els nostres objectes, i per tant permetíem analitzar alguns però amb límits". Amb aquesta metodologia, continua Bosch, "sembla que serà possible arribar a determinar amb més seguretat i certesa analítica i fins i tot científica, quines eren les àrees de dispersió de la variscita de Gavà".

 

La tinenta d'alcalde de Serveis a la Persona de l'Ajuntament de Gavà, Apolonia Herrera, ha destacat en relació a aquests treballs que el consistori "aposta tant per garantir la preservació del nostre patrimoni, no només el jaciment de les mines sinó també la resta com ara el castell d'Eramprunyà, com també per garantir la seva preservació i aprofundir en el seu coneixement", i per tant en aquesta línia Herrera ha mostrat la seva satisfacció per unes feines que serviran per "fer difusió de la vàlua de la variscita entre la nostra ciutadania".

Les exposicions dels bombardejos es poden visitar al Museu de Gavà

Dues exposicions commemoren el 75è aniversari dels bombardejos Les mostres es poden visitar al Museu de Gavà fins el 5 de maig

Sota el títol “Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardejos a la població civil i les infraestructures catalanes”, es poden visitar, al Museu de Gavà, dues exposicions que coincideixem a l’obertura del Refugi de la Rambla. Ambdues exposicions són una proposta del Memorial Democràtic per commemorar els 75 anys del bombardejos sobre la població civil catalana durant la Guerra Civil espanyola.

Les exposicions conceben aquesta guerra com un conflicte que estableix un nou model d’enfrontament bèl·lic en què la reraguarda es converteix en front de guerra i la població civil en blanc de l’enemic a causa de la presència decisiva de l’aviació. També pretén posar de manifest els valors ciutadans i les múltiples mostres de resistència i solidaritat que la població civil oferí mitjançant per exemple, la construcció de refugis.

 

L’espai Catalunya bombardejada, aborda els bombardejos sobre tot Catalunya, amb especial atenció a les ciutats referents de la massacre, com són Barcelona, Lleida, Granollers, Tarragona, Reus i Figueres.

 

El segon espai, Bombardejos a les centrals hidroelèctriques, està dedicat a un episodi poc conegut però de gran transcendència: els bombardejos sobre les centrals hidroelèctriques amb l’objectiu de paralitzar la industria catalana. En aquest espai, el visitant, pot adonar-se, passejant pels tres àmbits que la conformen, de fins a quin punt els centres catalans de producció d’energia van convertir-se en blanc de l’aviació feixista.

 

Les dues exposicions poden visitar-se fins el proper 5 de maig.

Vídeo: Juanjo Carrasco

El Museu acull dues exposicions sobre els bombardejos de la Guerra Civil Les mostres, que es poden visitar fins el 5 de maig, s’han muntat coincidint amb la commemoració del 75è aniversari de l’efemèride

Sota el títol “Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardejos a la població civil i les infraestructures catalanes”, es poden visitar, al Museu de Gavà, dues exposicions que s’han muntat coincidint amb l’obertura del Refugi antiaeri de la Rambla. Ambdues exposicions són una proposta del Memorial Democràtic per commemorar els 75 anys del bombardejos sobre la població civil catalana durant la Guerra Civil espanyola.

 

Les exposicions conceben aquesta guerra com un conflicte que estableix un nou model d’enfrontament bèl·lic en què la reraguarda es converteix en front de guerra i la població civil en blanc de l’enemic a causa de la presència decisiva de l’aviació. També pretén posar de manifest els valors ciutadans i les múltiples mostres de resistència i solidaritat que la població civil oferí mitjançant per exemple, la construcció de refugis.

 

L’espai Catalunya bombardejada, aborda els bombardejos sobre tot Catalunya, amb especial atenció a les ciutats referents de la massacre, com són Barcelona, Lleida, Granollers, Tarragona, Reus i Figueres.

 

El segon espai, Bombardejos a les centrals hidroelèctriques, està dedicat a un episodi poc conegut però de gran transcendència: els bombardejos sobre les centrals hidroelèctriques amb l’objectiu de paralitzar la industria catalana. En aquest espai, el visitant, pot adonar-se, passejant pels tres àmbits que la conformen, de fins a quin punt els centres catalans de producció d’energia van convertir-se en blanc de l’aviació feixista.

 

Les dues exposicions poden visitar-se fins el proper 5 de maig.

 

 

Entrevista a Ràdio Gavà

Actuació per Sant Jordi, de l'any passat, del Cor de Cambra Tornaveu

Concert coral de Sant Jordi La sala d’actes del Museu acollirà, dissabte, l’actuació del Cor de Cambra Tornaveu i del cor Turull de Barcelona

Com cada any i per celebrar la diada de Sant Jordi el Cor de Cambra Tornaveu oferirà el seu tradicional concert ala sala d0’actesdel Museu. En aquesta ocasió el concert tindrà lloc dissabte a partir de les 20 hores i comptarà amb la participació del cor Turull. El grup gavanenc, sota la direcció de Xavi Pardo, interpretarà una primera part amb peces clàssiques i una segona amb temes més actuals.

 

El concert, l’entrada per al qual es gratuïta, durarà prop d’una hora i per als integrants de la Tornaveu “es tracta d’una cita esperada i que ens satisfà molt. A més, l’acústica de l’espai del Museu és molt bona per cantar a capella, sobretot quan la sala és plena de gent”. Val a dir que, el grup, que compta amb la participació d’una vintena de cantaires, ha experimentat la incorporació recent d’algunes persones noves.

El Museu de Gavà acull, fins el 5 de maig, ambdues mostres

Últims dies per visitar les dues exposicions que commemoren els 75 anys dels bombardejos Gavà va patir el primer bombardeig el 16 de març de 1938 que va costar la vida a 7 persones

Fins el 5 de maig es poden visitar al Museu dues exposicions sota el títol “Catalunya bombardejada. 75è aniversari dels bombardejos a la població civil i les infraestructures catalanes”. Es tracta d’una proposta del Memorial Democràtic per commemorar els 75 anys del bombardejos sobre la població civil catalana durant la Guerra Civil espanyola.

 

Ambdues exposicions pretenen arribar a concebre la Guerra Civil espanyola com un conflicte que, a causa de la presència decisiva de l’aviació, estableix un nou model d’enfrontament bèl·lic en què la rereguarda es converteix en front de guerra i la població civil, en blanc de l’enemic. També pretén posar de manifest els valors ciutadans i les múltiples mostres de resistència i solidaritat que la població civil va oferir mitjançant, per exemple, la construcció de refugis.

 

L’espai “Catalunya bombardejada”, aborda els bombardejos sobre tot Catalunya, amb especial atenció a les ciutats referents de la massacre: Barcelona, Lleida, Gra­no­llers, Tarragona, Reus i Figueres.

 

El segon espai, “Bombardejos a les centrals hidroelèctriques”, està dedicat a un episodi poc conegut, però de gran transcendència: els bombardejos sobre les centrals hidroelèctriques amb l’objectiu de paralitzar la in­dustria catalana. En aquest espai, el visitant pot adonar-se passejant pels tres àmbits que la conformen de fins a quin punt els centres catalans de producció d’energia van convertir-se en blanc de l’aviació feixista.

 

Els bombardejos sobre Gavà

 

Com escriu Assumpció Gabernet, responsable de l’Arxiu Municipal de Gavà en el blog del Centre d’Història, a partir de març de 1937 es van iniciar els bombardejos aeris sobre la ciutat de Barcelona. Els atacs provenien fonamentalment de l’aviació italiana i, en menor mesura, dels alemanys de la Legió Còndor i de l’aviació franquista.

 

A Gavà, com en altres poblacions, mentre la població no va ser bombardejada no es va tenir plena consciència que s’estava en guerra. A l’inici, quan la ràdio avisava del perill de bombardeig i l’enllumenat públic s’apagava, la gent anava cap al pont dels Rierals per presenciar “l’espectacle” que suposava sentir i veure Barcelona bombardejada a la nit, amb els focus dels antiaeris de Montjuïc buscant avions enemics. Després, quan els avions se n’anaven i l’enllumenat s’encenia de nou, tothom tornava a casa.

 

Cap a la primavera de 1938, Franco preparava la batalla de l’Ebre i va ordenar l’ofensiva sobre la rereguarda catalana. Va ser aleshores quan Gavà va patir el primer bombardeig: el 16 de març de 1938. Aquell dia van morir set persones i a la veïna població de Viladecans va caure una bomba a la masia de can Sellarès, que va costar la vida a tres membres de la mateixa família.

 

Les víctimes gavanenques van ser Josefa Adam Morena, de 53 anys; Carmen Barrios Guerra, de 5 anys; Francisco Campillo Ronda, de 21 anys; Concepción Fuentes Simón, de 49 anys; Josefa Gálvez Vera, de 10 anys; José Ortega Hernández, d’1 any, i Prudenciana Zapater Falcó de 68 anys.

Art

L'artista Antonio Hervás admirant una de les obres de la mostra.

El Museu de Gavà exposa “Sota la tempesta” La mostra col·lectiva, organitzada per La Fundació Hervás Amezcua es podrà visitar, al Museu de Gavà, fins el 16 de juny

La Fundació Hervás Amezcua presenta, al Museu de Gavà, una exposició col·lectiva formada per pintura, gravat i fotografia, una proposta que segons precisa la pròpia Fundació “té com a finalitat promoure i difondre l’obra dels artistes de la nostra entitat i, enguany, ja commemorem la setena edició d’aquesta proposta expositiva”.

 

La idea, segons expliquen, “passa per dotar de continguts temàtics totes les exposicions que organitzem i, en aquest cas, “Sota la tempesta” respon a una idea que fa referència a qualsevol situació turmentosa viscuda, ja sigui de caire social, paisatgístic i descriptiu o de tipus emocional. Però amb el rerefons de que després de la tempesta sempre surt el sol”.

 

La mostra, que es podrà visitar fins el 16 de juny, recull creacions de: Concha Ibáñez, Adelaida Murillo, Carme Ollé, Viki Bassols, Esther Xandri, Esther Xandri, Coia Boqueras, Pura Navarro, Jesús Zori, Paloma González, Mariana Trinidad, Ei POiNT Maite Marín, Mercè Carbonell, Bernabé Díaz, Margarida Garcia-Andreu, Luisa García-Muro i Antonio Hervás Amezcua.

 

Totes elles formen un conjunt de 25 obres amb la participació de quatre reflexions en forma de text, d’altre membres de la Fundació que hi ha volgut participar també amb un altre llenguatge.

 

La mostra, que es va inaugurar diumenge, va ser serà presentada per l’escriptor Oriol Pi de Cabanyes .

 

L'alcalde va agrair i lliurar un obsequi a tots els participants

Una exposició mostra el treball artístic de la gent gran de Gavà “L’art no té edad” romandrà oberta al Museu fins el diumenge 30 de juny

 

Obres d’artesania, manualitats, pintura, fotografia i fins i tot un test de d'argila per a un bonsai són algunes de les creacions que componen la mostra "L'art no té edat", que un any més es podrà admirar durant els dies de la Festa Major de Sant Pere a la sala d’actes del Museu de Gavà

 

Es tracta de petites obres d'art creades per la gent gran de la ciutat i que, segons la tècnica municipal encarregada de dinamitzar les activitats d'aquest col·lectiu, Estrella Herrador "són una mostra del treball artístic que moltes persones grans gaudeixen com un projecte vital, i una manera més de fomentar un envelliment actiu"

 

La inauguració d’aquesta mostra que arriba a la 21 edició va comptar, un any més, amb la presència de l'alcalde Joaquim Balsera i una àmplia representació del consistori gavanenc. L’alcalde després de lliurar un obsequi a tots els participants, al voltant de seixanta, va "agrair l'esforç i l'enorme dinamisme de la gent gran de la nostra ciutat".

 

L'alcalde va aprofitar l’acte per demanar a la ciutadania “que participi, que durant aquests dies de Festa Major que ara comencen faci seva la ciutat, el carrer, que gaudeixi de les ofertes que hi ha per a tothom des de musicals a esportives. I com no de les propostes culturals de les associacions i entitats de Gavà que per a nosaltres son les nostres tradicions. El que cal ara es fer un parèntesi i gaudir de la festa”

 

L’exposició “L’Art no té edad” romandrà oberta fins al 30 de juny al Museu.

 

 

 

 

 

 

 

 

Les bèsties fantàstiques,com el Mussolet, un dels atractius de la mostra

La imatgeria festiva i les entitats de cultura popular, protagonistes d’una exposició al Museu L’exposició mostra els elements i les entitats representatives de cultura popular de Gavà, acompanyats, per conèixer-les millor,  amb informació de l’origen i la història de cadascuna

Coincidint amb l’inici de la Festa Major de Sant Pere s’ha inaugurat l’exposició “La festa de la tradició. Imatgeria festiva i cultura popular a Gavà” que es podrà visitar durant tot l’estiu al Museu, en concret fins el 22 de setembre.

 

Els mites de gegants i de bèsties fantàstiques són ancestrals i comuns a totes les cultures. A Gavà, com a molts llocs de Catalunya, la represa democràtica dels anys setanta i vuitanta, amb la reivindicació del carrer com espai festiu, significarà  la creació dels primers elements de la imatgeria festiva: els gegants i la Murtrassa. Des d’aleshores s’han fet imprescindibles en les cercaviles de Festa Major i han passat a formar part de la imatgeria festiva de Gavà, junt amb noves incorporacions, com ara el Brumot, l’Anguila, el Mussolet, els gegantons i  capgrossos.

 

Al llarg d’aquests anys també s’ha recuperat la Festa de la Tornaboda i s’han anat creant noves entitats de cultura popular d’arrel tradicional: la Companyia General del Foc, els Infernals, el grup de percussió Sonaquetomba, les colles de geganters i castellers, l’Esbart Bruguers i la colla de bastoners. Així mateix, dins del projecte Xirinolis, les entitats l’A.E. i G. Roc del Migdia i la Unió Muntanyenca Eramprunyà s’han fet càrrec, també, de nous elements com ara les mules i la campana de Sant Pere i la Cuca Mallola.

 

De tot això trobarà informació, imatges i objectes el visitant a una mostra que s’ha realitzat amb la col·laboració de l’A.E. i G. Roc del Migdia, l’Agrupació de Gegants i Gegantons, Bastoners de Gavà, Castellers de Gavà, Companyia General del Foc, Esbart Bruguers, Infernals, Sonaquetomba, la Unió Muntanyenca Eramprunyà i Esports Quinze - Interesport.

 

El regidor de Cultura, Miquel Àlgel Diaz, durant l’acte d’inauguració de l’exposició va agrair la participació de les entitats, i va destacar que la cultura és un element imprescindible per la cohesió social. “El benestar social també és cultura, també és cultura popular. No hi ha benestar sense cohesio social i sense cultura popular. Per aixó és important que les exposicions que fem no siguin només fetes des d’una visió d’un ajuntament o una administració sinó que es facin fent pinya amb els principals protagonistes d’aquesta ciutat: la gent,  la ciutadania i les entitats”.

 

Una de les entitats que ha col·laborat a l’exposició, la Colla Castellera, viurà un dia molt especial el dia de Sant Pere, és a dir dissabte, 29 a les 12 hores a la plaçade l’Església. Serà la seva presentació oficial després d’uns anys sense activitat. Porten mesos d’assaig per presentar-se davant la ciutadania amb més força i ganes que mai.

 

 

 

Un dels panells de la mostra.

El Museu de Gavà acull una exposició única de peces d’obsidiana del neolític La mostra, que s’emmarca dins la celebració de les Jornades Europees, es complementa amb una jornada de portes obertes al Parc Arqueològic Mines de Gavà

El Museu de Gavà acull fins el proper 10 de novembre una petita mostra que recull les úniques sis peces d’obsidiana d’època neolítica que es conserven a Catalunya. Aquestes peces tenen unes aptituds especials com a eines de tall i ens permeten entreveure un episodi fascinant de la història dels nostres avantpassats. En concret com van arribar des de Sardenya fins a Catalunya, la utilitat que van tenir i per què les localitzem totes entre les ofrenes fetes a morts.

 

Els estudis duts a terme per un equip interdisciplinari d’investigadors ens han permès conèixer millor aquest singular conjunt d’objectes, però sobretot seguir avançant en la comprensió de les comunitats neolítiques a la Mediterrània occidental.

 

La mostra ha estat organitzada pel Museu de Gavà, el Museu d’Història de Sabadell, el CSIC–IMF, i el Vinseum i s’emmarca en el programa d’exposicions itinerants “Coincidències insòlites” que promou la Diputació de Barcelona.

 

L’exposició arriba a Gavà amb motiu de la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni que enguany se centra en l’arqueologia i la prehistòria. Les troballes singulars d’obsidianes de fa més de 5.000 anys en jaciments catalans tenen un especial protagonisme.

 

D’altra banda, el dia 29 de setembre tindran lloc les activitats centrals de les jornades. Tothom que ho desitgi podrà visitar el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà en la jornada de portes obertes que es farà de 10 a 14.30 h.

 

Així mateix, al Museu de Gavà, a partir de les 11 h, s’oferirà una xerrada–taller a càrrec de Josep Bosch, conservador del Museu de Gavà, i de Juan Gibaja, investigador del CSIC–Institució Milà i Fontanals. Grans i petits podran conèixer de primera mà com s’estudien aquestes singulars peces d’obsidiana, com se’n pot conèixer l’origen, on hanestat trobades, com es pot identificar si han estat utilitzades o com podem esbrinar l’ús que se’n feia.

 

L’activitat és gratuïta i està recomanada a partir de 10 anys. Per participar cal fer la inscripció prèvia trucant al telèfon del Museu 93 263 96 10.

Una vuitantena de peces i textos suggeridors ens apropen a la vida sexual dels antics romans.

El sexe a l’època romana, al Museu de Gavà La mostra es podrà visitar del 9 d’octubre a l’1 de desembre al Museu de Gavà

L’exposició El sexe a l’època romana desvetlla els aspectes més íntims de la vida dels romans des de la República fins al segle IV. Ho fa a través d’una vuitantena de peces —originals i rèpliques— procedents de les col·leccions catalanes i dels textos llatins més suggeridors.

 

La mostra, adreçada essencialment a un públic adult, es divideix en cinc grans àmbits. El primer, Sexe i matrimoni, està dedicat a les relacions entre homes i dones i la seva evolució a través del temps. El segon, Sexe, seducció i bellesa parla de l’atracció física i dels recursos que es podien utilitzar per seduir la persona desitjada. El tercer, Pràctiques sexuals, descriu les diverses formes de gaudir del sexe documentades a la societat romana i la consideració que se’n tenia. Seguidament, el visitant es trasllada del món dels homes al món dels déus a l’apartat Sexualitat divina. Aquí es poden veure les estratègies de seducció de Júpiter, Venus, Cupido, Hermafrodita, Príap i Bacus. Finalment, l’exposició ilustra Les pràctiques sexuals fora del matrimoni, incidint en les múltiples relacions que es podien entaular fora de la parella legalment establerta, ja fos amb persones del mateix gènere, amb persones que cobraven per practicar el sexe o fins i tot amb animals.

 

Al llarg de la mostra, el visitant es trobarà acompanyat en tot moment dels autors clàssics. Els consells d’Ovidi, de Séneca, de Plaute o de Suetoni serveixen per contextualitzar les peces que s’hi exposen: objectes de tipus religiós o amb finalitat ritual, elements de la vida quotidiana, peces de l’àmbit públic i de la intimitat domèstica

 

El sexe a l’època romana és la primera exposició de producció pròpia d’Arqueoxarxa, que té com a objectiu potenciar la capacitat d’apropament del patrimoni arqueològic català a tothom.

L'exposició està organitzada per ArqueoXarxa, entitat que aglutina els principals museus de Catalunya

La vida sexual dels romans al Museu de Gavà Una exposició ens permet conèixer els aspectes més íntims de la vida dels romans des de la República al segle IV

Ahir a la tarda es va inaugurar al Museu de Gavà l’exposició El sexe a l’època romana. L’adulteri, l’heterosexualitat, l’homosexualitat i la sexualitat divina són alguns dels aspectes en què aprofundeix l’exposició  que, amb el sexe com a nexe, desvetlla els aspectes més privats de la vida dels romans.

 

L’exposició està organitzada per ArqueoXarxa, una xarxa que aglutina els principals museus d’arqueologia, equipaments i jaciments museïtzats de Catalunya amb l’objectiu d’articular polítiques conjuntes de conservació, difusió i dinamització territorial.

 

L’exposició ha estat un èxit a Badalona i Tarragona, ciutats que han precedit Gavà, i consta de 80 peces procedents de col·leccions catalanes, reproduccions de pintures romanes i els textos llatins més suggeridors com els d’Ovidi, Séneca i Suetoni.

 

La idea d’aquesta exposició sorgí, segons ens ha explicat el director del Museu de Badalona, Joan Mayné “nosaltres tenim un museu amb un ric patrimoni de la vida qüotidiana d’aquesta època i buscant temes va sorgir la possibilitat de tractar el sexe. El tema del sexe desperta passions als cinema, a la televisió… però en el cas dels museus anem una mica endarrerits i aquesta exposició suposava per a nosaltres un repte”.

 

Per a l’Esther Gurri, comissària de l’exposició, la mostra ens permet conèixer “una societat on el sexe és un acte natural com també ho és l’exaltació del nu i de la bellesa, hi ha una moral però no hi han els prejudicis del món jueu cristià la moral de la qual nosaltres en som hereus".

 

Per al regidor de Cultura de l’Ajuntament de Gavà, Miquel Àngel Díaz, “Gavà té un patrimoni romà i una connexió important amb aquesta època i ara podem conèixer els aspectes íntims dels romans a la vegada que des d’aquest punt de partida podrem saber moltes més coses sobre aquesta societat”.

 

La mostra, adreçada a un públic adult, es pot visitar al Museu de Gavà de dimarts a divendres de 10 a 13 h de 17 a 20 h; dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 20 h; diumenges i festius d'11 a 14 h; dilluns tancat. 

 

La visita guiada a l’exposició es farà  diumenge,  27 d’octubre a les 11 hores, amb la presència d’Esther Gurri, comissària de la mostra. Cal inscriure’s al telèfon del Museu 93 263 96 10.

 

També el Club de lectura dels dissabtes comentarà, dissabte 19 d'octubre, a les 17 hores,  el llibre El Satiricó , de Petroni. La moderadora és la  Maria Cinta Sánchez i en finalitzar, es farà una visita a l'exposició Biblioteca Josep Soler Vidal i al Museu de Gavà.

 

També la gastronomia ens aproparà més a aquesta exposició el divendres  8 de novembre a les 21.30 hores. La cuina Un sopar de cuina romana afrodisíaca aprofundirà en els seus sofisticats costums i creences sobre el menjar i el desig. L’activitat tindrà lloc al Restaurant Margu (camí de la Pava, 1, Gavà). Informació i reserves al telèfon del Museu de Gavà 93 263 96 10.

 

Fotografia de l'American Lake realitzada per Manel Pinilla l'any 1926.

Imatges antigues i modernes de Gavà en tres dimensions Les fotos, que són del final del segle XIX i del primer terç del XX, es podran veure del 18 de desembre al 23 de febrer al Museu de Gavà

“Estereoscòpies. Fotografies de Gavà en 3D” és el títol de l’exposició que mostra al visitant una selecció inèdita d’imatges antigues i modernes de Gavà en tres dimensions procedents del fons de l’Arxiu Municipal i de col·leccions particulars.

 

En els darrers anys, els avenços tecnològics han situat l’estereoscòpia, la tècnica de la tridimensió o 3D, en primera línia de l’actualitat. Propostes desenvolupades en la fotografia, la cinematografia, la televisió, els jocs per a consoles o les imatges des de satèl·lits formen part d'aplicacions que avui dia ja s’estan convertint en habituals.

 

L’exposició, que es podrà visitar al Museu de Gavà, s’estructura en diversos apartats i s’ha dissenyat a partir d’uns continguts elaborats pel Museu de Badalona. D’una banda, explica els principis físics que possibiliten aquesta visió tridimensional i les tècniques i aplicacions que s’han desenvolupat durant més de cent cinquanta anys, per exemple, el side-by-side, l’anàglif o l’holograma. S’hi exhibeixen aparells utilitzats al llarg d’aquests anys per fer i per veure fotografies en tres dimensions. Alguns formen part del fons del Museu de Badalona i altres han estat prestats per persones que han volgut col·laborar desinteressadament amb el Museu de Gavà.

 

Així mateix, l'exposició presenta una selecció inèdita de fotografies estereoscòpiques de Gavà. Són del final del segle XIX i del primer terç del XX, moment en què aquesta tècnica va ser força habitual entre els amateurs catalans, que retrataven els que aleshores eren els indrets més representatius i visitats del nostre terme: l’ermita de Bruguers, el castell d’Eramprunyà i el parc de l’American Lake. Com a contrast, les imatges de fotògrafs residents a Gavà, com Isidre Serra o Martí Sabatés, ens apropen a una realitat més quotidiana de la nostra població.

 

Finalment, l’exposició mostra la visió més contemporània d’aquesta tècnica amb unes fotografies actuals realitzades per l’Agrupació Fotogràfica Gavà completament diferents de les que s'han vist fins ara.

Entrevista a Ràdio Gavà

Per veure l'efecte 3D cal mirar les fotos amb unes ulleres especials.

Gavà en tres dimensions al Museu L’exposició d’aquestes Festes d’Hivern que s’ha inaugurat aquest dijous presenta un curiós i acurat recull d’imatges antigues i modernes del municipi en 3D en tres dimensions

Aquest dijous s’ha inaugurat al Museu de Gavà l’exposició “Estereoscòpies. Fotografies de Gavà en 3D” , una mostra que presenta al visitant una selecció inèdita d’imatges antigues i modernes de la ciutat en tres dimensions procedents del fons de l’Arxiu Municipal i de col·leccions particulars.

 

L’exposició, que es podrà visitar fins els 18 de febrer s’estructura en diversos apartats i s’ha dissenyat a partir d’uns continguts elaborats pel Museu de Badalona. D’una banda, explica els principis físics que possibiliten aquesta visió tridimensional i les tècniques i aplicacions que s’han desenvolupat durant més de cent cinquanta anys, per exemple, el side-by-side, l’anàglif o l’holograma. S’hi exhibeixen aparells utilitzats al llarg d’aquests anys per fer i per veure fotografies en tres dimensions. Alguns formen part del fons del Museu de Badalona i altres han estat prestats per persones que han volgut col·laborar desinteressadament amb el Museu de Gavà.

 

Així mateix, la mostra presenta una selecció inèdita de fotografies estereoscòpiques de Gavà. Són del final del segle XIX i del primer terç del XX, moment en què aquesta tècnica va ser força habitual entre els amateurs catalans, que retrataven els que aleshores eren els indrets més representatius i visitats del nostre terme: l’ermita de Bruguers, el castell d’Eramprunyà i el parc de l’American Lake. Com a contrast, les imatges de fotògrafs residents a Gavà, com Isidre Serra o Martí Sabatés, ens apropen a una realitat més quotidiana de la nostra població.

 

Finalment, l’exposició mostra la visió més contemporània d’aquesta tècnica amb unes fotografies actuals realitzades per l’Agrupació Fotogràfica Gavà completament diferents de les que s'han vist fins ara.

 

Els artífexs tècnics del procés han estat Joan Cobes i Josep Blay. Per a Cobes, “el més entretingut i costos ha estat restaurar les fotografies ja que algunes estaven un força malmeses amb ratllades i brutícia". El resultat però, els satisfà, tal i com reconeix Josep Blay qui s’ha mostrat “molt content que es pugui dur a terme aquesta exposició al Museu, a través de la qual també es poden conèixer màquines de diferents generacions”.

 

De la seva banda, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Gavà, Miquel Àngel Díaz, que va ser l’autoritat política que va encapçalar la inauguració, va admetre que “aquesta exposició, pel seu caràcter original i innovador, esdevé una gran oportunitat perquè les generacions més joves coneguin i apreciïn el nostre patrimoni”.

 

Treballs de documentació i restauració de monedes dels segles XIII al XIX Aquest treballs s’estan fent amb la col·laboració i el suport de la Diputació de Barcelona.

El Museu de Gavà està duent a terme tasques de documentació d’un conjunt de monedes procedents d’excavacions del castell de Castelldefels, la Torre del Baró de Viladecans i el Molí de can Batlle de Vallirana.

Es tracta d’un ric conjunt amb monedes de diferents èpoques, que van des de la meitat del segle XIII fins al darrer terç del XIX, emeses per diferents autoritats entre les quals es poden distingir Jaume I, Jaume II, Pere III, Carles I, Felip IV, l’arxiduc Carles o Alfons XII, entre d’altres, a més del rei francès Lluís XIV o del govern espanyol provisional del 1870. Les seques —cases o tallers on es fabrica moneda— d’on provenen són variades: Barcelona, València, Aragó, Montpeller, també entre d’altres. I el mateix succeeix amb els seus valors: ardit, quart, diner, maravedís, ...

Els treballs de documentació els està portant a terme l’arqueòleg Josep Francesc Roig, de l’empresa CODEX, mentre que Mireia Marquès està fent la restauració de les monedes d’aquest conjunt amb un estat de conservació més deficient.

Etiquetes: Gavà Museu de Gavà

 

Imatges antigues i modernes de Gavà en tres dimensions Formen part d’una exposició que es pot visitar fins al 23 de febrer al Museu de Gavà

“Estereoscòpies. Fotografies de Gavà en 3D” és el títol de l’exposició que mostra al visitant una selecció inèdita d’imatges antigues i modernes de Gavà en tres dimensions procedents del fons de l’Arxiu Municipal i de col·leccions particulars.

 

En els darrers anys, els avenços tecnològics han situat l’estereoscòpia, la tècnica de la tridimensió o 3D, en primera línia de l’actualitat. Propostes desenvolupades en la fotografia, la cinematografia, la televisió, els jocs per a consoles o les imatges des de satèl·lits formen part d'aplicacions que avui dia ja s’estan convertint en habituals.

L’exposició, que es pot visitar al Museu de Gavà, s’estructura en diversos apartats i s’ha dissenyat a partir d’uns continguts elaborats pel Museu de Badalona. D’una banda, explica els principis físics que possibiliten aquesta visió tridimensional i les tècniques i aplicacions que s’han desenvolupat durant més de cent cinquanta anys, per exemple, el side-by-side, l’anàglif o l’holograma. S’hi exhibeixen aparells utilitzats al llarg d’aquests anys per fer i per veure fotografies en tres dimensions. Alguns formen part del fons del Museu de Badalona i altres han estat prestats per persones que han volgut col·laborar desinteressadament amb el Museu de Gavà.

Així mateix, l'exposició presenta una selecció inèdita de fotografies estereoscòpiques de Gavà. Són del final del segle XIX i del primer terç del XX, moment en què aquesta tècnica va ser força habitual entre els amateurs catalans, que retrataven els que aleshores eren els indrets més representatius i visitats del nostre terme: l’ermita de Bruguers, el castell d’Eramprunyà i el parc de l’American Lake. Com a contrast, les imatges de fotògrafs residents a Gavà, com Isidre Serra o Martí Sabatés, ens apropen a una realitat més quotidiana de la nostra població.

Finalment, l’exposició mostra la visió més contemporània d’aquesta tècnica amb unes fotografies actuals realitzades per l’Agrupació Fotogràfica Gavà completament diferents de les que s'han vist fins ara.

 

La mostra es podrà visitar al Museu fins el 23 de febrer.

Imatges antigues i modernes de Gavà en tres dimensions “Estereoscòpies. Fotografies de Gavà en 3D” és el títol de l’exposició que es pot visitar fins al 23 de febrer al Museu de Gavà

 

El Museu de Gavà acull aquets l'exposicio titulada “Estereoscòpies. Fotografies de Gavà en 3D” on es mostra al visitant una selecció inèdita d’imatges antigues i modernes de Gavà en tres dimensions procedents del fons de l’Arxiu Municipal i de col·leccions particulars.

 

En els darrers anys, els avenços tecnològics han situat l’estereoscòpia, la tècnica de la tridimensió o 3D, en primera línia de l’actualitat. Propostes desenvolupades en la fotografia, la cinematografia, la televisió, els jocs per a consoles o les imatges des de satèl·lits formen part d'aplicacions que avui dia ja s’estan convertint en habituals.

L’exposició, que es pot visitar al Museu de Gavà, s’estructura en diversos apartats i s’ha dissenyat a partir d’uns continguts elaborats pel Museu de Badalona. D’una banda, explica els principis físics que possibiliten aquesta visió tridimensional i les tècniques i aplicacions que s’han desenvolupat durant més de cent cinquanta anys, per exemple, el side-by-side, l’anàglif o l’holograma. S’hi exhibeixen aparells utilitzats al llarg d’aquests anys per fer i per veure fotografies en tres dimensions. Alguns formen part del fons del Museu de Badalona i altres han estat prestats per persones que han volgut col·laborar desinteressadament amb el Museu de Gavà.

 

Així mateix, l'exposició presenta una selecció inèdita de fotografies estereoscòpiques de Gavà. Són del final del segle XIX i del primer terç del XX, moment en què aquesta tècnica va ser força habitual entre els amateurs catalans, que retrataven els que aleshores eren els indrets més representatius i visitats del nostre terme: l’ermita de Bruguers, el castell d’Eramprunyà i el parc de l’American Lake. Com a contrast, les imatges de fotògrafs residents a Gavà, com Isidre Serra o Martí Sabatés, ens apropen a una realitat més quotidiana de la nostra població.

 

Finalment, l’exposició mostra la visió més contemporània d’aquesta tècnica amb unes fotografies actuals realitzades per l’Agrupació Fotogràfica Gavà completament diferents de les que s'han vist fins ara.

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 Següent > Final >>

bannerpdf

Això és gavatv.cat

10 anys de l'Espai Maragall

Històries de Gavà - Els cinemes d'abans

Minuts Musicals - Marc Grau - "Eden of love"

Te'n recordes? - Documental "Les sorres"

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.