Text de cerca: Resultats trobats: 15
Etiqueta: Centre d'Història Ordre

L'Ajuntament i la família Tarrida-Cardona formalitzen la cessió del fons documental d'Antoni Tarrida La firma del conveni ha tingut lloc aquesta tarda i suposa la cessió dels fons de Tarrida a l'Arxiu Municipal

 

L'Ajuntament de Gavà i la família Tarrida-Cardona han formalitzat, amb la signatura d'un conveni, la cessió a l'Arxiu Municipal de la Ciutat del fons documental d'Antoni Tarrida. El fons està integrat per documentació produïda i recollida per Tarrida com a cronista, activista cultural i polític. També conserva documentació de caràcter particular. L'alcalde de Gavà, Joaquim Balsera, ha agraït a la família aquest gest que considera "fonamental per poder recuperar una part important de la nostra història". El batlle ha lloat la figura de Tarrida amb qui reconeix "havia mantingut un contacte estret, amb llargues converses i enriquidores reflexions" i del qual n'ha destacat "la seva ferma voluntat i la seva capacitat de treball per narrar la crònica i la realitat de l'època que va viure". Balsera ha afegit que "és molt important poder compartir aquesta documentació amb tots els gavanencs i gavanenques, i poder preservar-la degudament al Centre d'Història perquè pugui ser analitzada i estudiada."

 

De la seva banda, la filla d'Antoni Tarrida, Joaquima Tarrida, ha explicat que "el fons cedit és molt ampli i valuós" i que "esdevé una manera de complir amb el desig expressat en moltes ocasions pel meu pare. Sabem que d'aquesta manera se'l recordarà sempre i la seva memòria es mantindrà viva".

 

Les dates del nodrit material cedit oscil·len entre 1908 i 1999, tot i que també hi ha algunes còpies de dates anteriors, com un document de l'any 1577. El fons conté a més, documents sobre històries, com ara notes i reculls d'informació, principalment de Gavà, així com d'activitats culturals relatives al funcionament del periòdic Brugués (on va col·laborar com a articulista i va ser director del 1966 fins el 1974) i l'Agrupació Fotogràfica de Gavà. També hi podem trobar retalls de premsa i programes d'actes. El fons també inclou documentació relativa a l'activitat política d'Antoni Tarrida, qui recordem-ho va ser regidor de l'Ajuntament, en concret programes polítics i convocatòries. Finalment hi ha una col·lecció de fotografies, dibuixos, llibres – especialment escolars- i revistes antigues.

 

Antoni Tarrida va estar molt vinculat a Gavà i al Centre d'Història de la Ciutat. La seva experiència i els seus coneixements el van convertir en un dels col·laboradors més fidels. Bona part dels seus coneixements es van plasmar en els tres llibres que va publicar. És per això, que Tarrida sempre havia manifestat la voluntat de cedir el seu fons documental a l'Arxiu Municipal de Gavà. Quan va morir, el juny de 2010, la seva filla Joaquima es va posar en contacte amb el Centre d'Història per gestionar la cessió que ara ha quedat formalitzada amb la signatura del conveni.

 

El Bloc es va posar en marxa l'any 2010

El Bloc del Centre d'Història de la Ciutat supera les 20.000 visites Es converteix en un referent en història local i es recomanat per la Generalitat

El Centre d'Història de la Ciutat, aprofitant les avantatges que ofereixen les tecnologies de la informació i de la comunicació, disposa d'un bloc a Internet des del mes de setembre de 2010. Aquesta eina, sense cap mena de cost, permet  donar a conèixer els fons documentals que custòdia l'Arxiu Municipal de Gavà, informar sobre les activitats que organitza aquest equipament i, sobre tot, apropar als ciutadans al coneixement de la nostra història.

 

El bloc del Centre d'Història està gestionat pels tècnics i el personal de l'Arxiu Municipal i s'actualitza periòdicament.  Al bloc es pot trobar informació sobre les nostres costums i tradicions, sobre els edificis més destacats de la ciutat o sobre fets i anècdotes de la nostra història, entre moltes altres coses.  El més rellevant, però,  és que ha transcendit l'àmbit gavanenc  i s'ha convertit en un referent en història local.

 

Les visites que acumula, que superen les 20.000, i el fet de ser un dels blocs recomanats per la Generalitat de Catalunya en la seva pàgina web com un dels millors blocs de patrimoni català, animen als seus creadors a continuar mantenint-lo actiu. El bloc del Centre d'Història de Gavà és pot seguir a l'adreça electrònica http://centrehistoriadegava.blogspot.com.es/ i també al Twitter i al Facebook.

Vídeo: Juanjo Carrasco

La transformació de Gavà vista a través d'una exposició fotogràfica Una iniciativa de les regidories de barri i del Centre d'Història de la Ciutat amb la col·laboració de l'Agrupació Fotogràfica de Gavà

Érem i som és el títol de l'exposició fotogràfica que es pot visitar al Centre d'Història de la Ciutat i que dóna una visió de com ha canviat Gavà. "La transformació és evident i l'hem fet entre tots, no és sol merit dels qui heu decidit que governin aquesta ciutat, dels qui ens dediquem amb aquesta passió a governar-la", va dir l'alcalde de Gavà, Joaquim Balsera, durant la inauguració de la mostra promoguda per les regidories de barri i el Centre d'Història de la Ciutat amb la col·laboració de l'Agrupació Fotogràfica de Gavà.

 

A les imatges queda palesa aquesta transformació de Gavà que ha passat de ser un poble agrícola a una ciutat "de 40.000 habitants que amb els projectes de desenvolupament per als propers anys arribarà als 50.000. Hem fet i continuarem fent aquest creixement amb respecte per l'entorn i sense perdre la identitat", va afegir l'alcalde. Balsera va animar als presents a l'acte i per extensió a tota la ciutadania "a continuar treballant junts" i a "fer el que tots volem i sabem fer: estimar Gavà perquè la ciutat sigui cada dia millor".

 

L'exposició, la primera promoguda "per les regidories de barri, les més recents institucions que hem incorporat per garantir la proximitat de l'administració local amb la ciutadania" va remarcar l'alcalde, és important perquè "és bo que la memòria no es perdi  mai i que les coses s'han transformat amb esforç i que aquest esforç val la pena continuar-ho en el futur".

 

El regidor del barri del Centre, Germán Agustí va agrair "la col·laboració de tota la gent que ha aportat fotografies per l’exposició ", una mostra que el fa sentir d’una banda "enyorança" i de l’altra "demostra el gran canvi de Gavà, un poble del que tots ens sentim orgullosos".

 

Un sentiment semblant va expressar Maria Rosa Estapé, veïna del barri que ha aportat les seves vivències i imatges:"Gavà ara fa goig, trobo que el poble ha guanyat moltíssim, sempre hi ha alguna cosa que no agrada però no és res comparat amb tot lo bo".

 

En els propers mesos es faran exposicions semblants en altres barris de la ciutat.

La peça, que data de 1913, va ser obra de Pepita Brunet

Restaurat l’estendard de l’Ateneu Popular de Gavà La peça havia estat donada per Jaume Conejero al Centre d’Història de la Ciutat

L’Ateneu Popular de Gavà era una associació fundada el 1910 que aplegava els gavanencs seguidors dels idearis de la Lliga Regionalista. La primera seu de l’entitat va ser el Cafè de la pla­ça i després es va traslladar a la Rambla on es va instal·lar la primera escola de l’Ateneu, a la qual assistien els fills dels socis de l’entitat.

 

L’Escola de l’Ateneu disposava d’un estendard que s’utilitzava en ocasions especials. Es tra­c­ta d’una ensenya datada l’any 1913, obra de Pepita Brunet, que combina la pintura i el brodat sobre una base tèxtil.

 

Aquesta peça va ser do­nada per Jaume Conejero al Centre d’Història l’any 2011. 

És un element molt peculiar que per les seves característiques va suposar una im­portant incorporació al fons. Atès que era necessari preservar-lo en òptimes condicions se’n va encarregar la restauració al Museu Tèxtil de Terrassa, que ha efectuat una magnífica tasca de neteja i reposició.

 

La res­tauració ha estat finançada per la Diputació de Barcelona.

El pergamí aporta interessant informació sobre toponimia

L’Arxiu Municipal incorpora un pergamí de 1604 És un document de compravenda, escrit en llatí i amb data de 1604

L’Arxiu Municipal de Gavà ha enriquit els seus fons amb la incorporació d’un pergamí datat l’any 1604.

 

El document és una es­criptura de compravenda per la qual Pere Tèrmens, pagès, de la parròquia dels sants Pere i Pau del Prat, ven a Jaume Sala, pa­gès, habitant de Sant Pere de Ga­và, diverses propietats immobles situades a Sant Pere de Ga­và.

 

El pergamí està redactat en llatí i aporta interessant informa­ció sobre toponímia.

 

 

Una exposició fotogràfica mostrarà la transformació del barri de Les Colomeres La mostra forma part del projecte Érem i som i es demana la ciutadania que col·labori aportant imatges per veure com ha canviat el barri

Érem i son és una iniciativa de les regidories de barri amb la col·laboració del Centre d’Història de la Ciutat, les associacions de veïns i l’Agrupació Fotogràfica Gavà que vol fer un recorregut històric i sentimental dels barris de Gavà.  Especial importància té en el projecte la col·laboració dels gavanencs i gavanenques que aporten imatges particulars de les costums, festes i tradicions del seu barri. Una col·laboració que es va veure reflectida en les dues primeres exposicions d’aquest projecte: la dedicada al barri del Centre i la que va tenir per protagonistes els barris de can Serra i Balet, Ausiàs March i Àngela Roca.

 

Ara s’està preparant l’exposició sobre el barri de Les Colomeres, i per poder materialitzar –la es torna a requerir la col·laboració de la gent. El veïnat pot lliurar fotografies que plasmin com era abans el barri, com s’hi vivia, la seva vida quotidiana, etc.

 

Les persones que hi vulguin col·laborar  poden portar les imatges  a la seu de l’Associació de Veïns de Les Colomeres , carrer de Pi i Margall 52, local 3 , de dilluns a divendres de 19 a 20 hores o al Centre d’Història de la Ciutat, al carrer de Salvador Lluch, 22.

L'alcaldessa admira les fotos de Francesc Català.

Francesc Català cedeix el seu fons fotogràfic a la ciutat El fotògraf gavanenc ha signat, aquest dijous, un conveni amb l’alcaldessa Raquel Sánchez a través de qual dóna a l’Ajuntament 1900 imatges del seu arxiu privat

El Centre d’Història de la Ciutat compta, des d’avui, amb un nou fons fotogràfic. Es tracta del material de Francesc Català, un fotògraf de Gavà que ha cedit a l’Ajuntament un total e 1901 imatges, entre fotos i negatius, que ja s’ha començat a classificar i a ordenar. Destaquen les col·leccions dedicades a l’agricultura, la vida pagesa, la masia de can Rosès i, sobretot, el reportatge de l’ofici dels rajolers a les bòbiles de Gavà. Segons expliquen des del Centre d’Història “es tracta d’imatges de gran valor tècnic i documental que aporten informació sobre la vida quotidiana de Gavà des dels anys seixanta, fins als anys vuitanta”.

 

Francesc Català precisa que “es tracta de fotos que tenen interès històric per Gavà i que he decidit cedir perquè crec que són valuoses i mereixen ser conservades i quedar com a testimoni, perquè les persones passen però les sobres queden”.

 

L’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, ha volgut expressar la seva “profunda gratitud a Català per aquesta valuosa cessió, fruit de tota una vida de passió per aquest art” i assegura que “això enriqueix el nostre fons documental i ens enriqueix culturalment. Té un gran valor patrimonial i sobretot gràfic, perquè reflecteixen el dia a dia dels ciutadans durant molts anys”. Sánchez recorda que “aquesta col·lecció, i la resta d’arxius del Centre d’Història estan a disposició de la ciutadania que els vulgui consultar” i ha avançat, d’una banda, que “es treballarà per fer-lo més accessible”, i de l’altra, “per preparar, en el futur, alguna exposició amb aquest interessant material”, com ja es va fer, recordem-ho, l’any 2004, al Museu.

 

Francesc Català va néixer a Gavà l’any 1927 i el seu interès per la fotografia va començar a mitjans dels anys 50. Per aquella època, es va convertir en un veritable expert en un laboratori fotogràfic. Es va incorporar a l’Agrupació Fotogràfica Gavà l’any 1965 i, un any després, va passar a formar part de la junta. Ben aviat va començar a participar i guanyar nombrosos concursos. Cal destacar un premi a la desapareguda Unió Soviètica, on tres fotografies seves van sortir publicades al diari Pravda.

L'alcaldessa, Raquel Sánchez, durant la visita a la mostra

El Museu acull una exposició sobre la tècnica i la història de la fotografia d’estudi La mostra està integrada per més de 150 imatges que retraten la història de les famílies i la societat gavanenca de finals del segle XIX fins a principis dels anys 70 del segle passat

"La fotografia d’estudi a Gavà. Quan anàvem a cal retratista" és el títol de l’exposició, organitzada pel Centre d’Història de la Ciutat amb la col·laboració de l’Agrupació Fotogràfica Gavà, que es pot visitar al Museu de Gavà fins el 22 de febrer. L’exposició mostra una selecció molt àmplia del fons fotogràfic de l’Arxiu Municipal que fa referència al retrat d’estudi fet per professionals sigui al mateix estudi o quan anaven a buscar la clientela al carrer, masies, festes majors, entre altres esdeveniments, explica la directora del Museu de Gavà, Mònica Borrell.

 

La mostra es va inaugurar ahir a la tarda i van ser mots els assistents, molts d’ells protagonistes o familiars de les persones que apareixen a les imatges que il·lustren l’exposició. ”És una exposició que val la pena gaudir, feta gràcies al fons gràfic del que disposem al arxiu municipal, però sobretot gràcies a les donacions i col·laboracions aportades per moltes famílies de Gavà” va valorar l’alcaldessa Raquel Sánchez qui va afegir que les fotografies “reflecteixen una època, reflecteixen la nostra història, l’evolució de la ciutat i de les famílies gavanenques i evidentment, de la tècnica de la fotografia”. És, en definitiva, una exposició “que dóna molta informació i que té un valor patrimonial i cultural molt important” assegura l’alcaldessa qui anima la ciutadania “a visitar aquest passeig per la història de la nostra ciutat, de les famílies i també dels fotògrafs i dels estudis de fotografia que hi havia a la ciutat”.

 

L’exposició mostra aproximadament unes 150 imatges, reproduccions fotogràfiques o originals, a banda d’un muntatge audiovisual amb una selecció  més àmplia. Complementa la mostra la recreació d’un estudi fotogràfic que inclou una càmera de principis del segle XX prestada pels Museus de Sabadell.

 

Les fotografies més antigues daten de finals del XIX i les més modernes de principis dels anys 70. Es mostren imatges de fotògrafs de fora de Gavà i també dels quatre fotògrafs d’estudi principals de Gavà: Lerín, Pons Teixidor, Ortiz i Martínez. Tots ells ja no existeixen, fora de la casa Martínez, actualment regentada per un nebot.

L’exposició s’ha organitzat en ocasió del 175è aniversari del naixement de la fotografía i estarà oberta fins el 22 de febrer al Museu de Gavà

Marrugat li ensenya algunes fotos de la col·lecció a l'alcaldessa

Pere Marrugat cedeix el seu arxiu fotogràfic al Centre d’Història de Gavà La col·lecció consta de més de 1.000 fotografies fetes entre els anys 1968 i 1983

Pere Marrugat cedeix la seva col·lecció fotogràfica al Centre d’Història de Gavà. Aquesta cessió s’ha materialitzat aquest migdia amb la signatura d’un conveni entre Marrugat i l’Ajuntament de Gavà, representat per la mateixa alcaldessa, Raquel Sánchez. La col·lecció consta de més de 1.000 fotografies en blanc i negre realitzades entre els anys 1968 i 1983 per tota Espanya. Principalment es tracta de fotografies que mostren a persones humanes, que ha estat el gran interès fotogràfic de Marrugat.

Raquel Sánchez, després de signar el conveni que ha de regular la donació, ha agraït a Marrugat aquest gest, ha qualificat aquestes fotografies com a “tresor i patrimoni cultural innegable”, i no ha dubtat en assegurar que “s’ha d’agrair l’actitud de persones com Marrugat que han estat tota la seva vida vinculades a la ciutat, de maneres diferents però sempre activament, i posant empre per endavant la sema estima per Gavà i la seva generositat”. Pere Marrugat, de la seva banda, s’ha mostrat molt satisfet amb la cessió ja que “d’aquesta manera estaran a disposició de tothom que les vulgui consultar, si estan a casa meva en pla familiar això no seria possible, i a més sé que aquí estaran ben guardades”.

El consistori entén que aquesta col·lecció té un important valor cultural i per a la investigació, i es valora el seu interès públic col·lectiu per tal de considerar adient aquesta donació. En el conveni queda recollit que l’Ajuntament garantirà la conservació i divulgació d’aquestes fotografies entre els investigadors i la ciutadania en general. A mes, també queda acordat el manteniment de tota aquesta documentació en les condicions de seguretat i conservació que garanteixin la seva correcta preservació. L’Ajuntament, a més, també es compromet mitjançant aquest conveni a no dividir la col·lecció en diferents entitats amb l’objectiu de no devaluar el seu valor cultural.

Un dels moments de la trobada.

El Centre d'Història a la IX Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà La trobada es va celebrar aquest passat dissabte a Viladecans i el tema van ser les “capelles, ermites i esglésies”

El Centre d'Història ha participat aquest dissabte a Viladecans a la IX Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà, enguany dedicada a “capelles, ermites i esglésies”. Vanessa Rodríguez, en col·laboració amb el Centre d'Història de Gavà, va presentar la comunicació «L'ermita de Bruguers, entre la devoció i l'excursionisme».

 

Rodríguez va descriure l’evolució de l’aplec popular entre finals del segle XIX i les acaballes del franquisme, recollint  els testimonis que evidencien la importància de la nostra ermita i del seu entorn més enllà d’aquestes contrades. Finalment, va mostrar el vincle que, especialment des de la Renaixença, es va establir entre territori, paisatge i nació.

 

Enguany s’han presentat un total de 18 contribucions relatives als municipis de Begues, Gavà, Viladecans, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Sant Boi de Llobregat, que tracten des de històries relatives a cultes concrets, com folklore popular, edificis pròpiament dits, o símbols religiosos.

 

La Trobada va incloure la visita a l’ermita de Sales, recentment restaurada pel servei del patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

 

Cada any, aquestes trobades tenen un tema central al voltant del qual els estudiosos presenten els seus treballs. El tema central de cada trobada es decideix a la trobada prèvia, de forma que els estudiosos tenen un any de temps per efectuar la recerca. Aquesta metodologia serveix per esperonar noves recerques o bé per revisar i divulgar recerques més antigues que encara no havien vist la llum. Des del 2014, les actes es publiquen gràcies a l’aportació de l’Associació d’Amics del Museu de Gavà. Les actes també es poden consultar senceres al web del Centre d’Estudis de Gavà.

Un dels moments de l'exhibició dels balls

Cloenda de l'any de l'exposició sobre la nevada del 1962 Amb una exhibició de balls i ritmes de la dècada dels 60, aquest cap de setmana s'ha posat el punti final als actes commemoratius del 50 aniversari de la gran nevada

La casualitat ha fet que, el cap de setmana en què la neu ens ha sorprès aquest hivern, hagi estat la data en què s'ha celebrat la festa de cloenda dels actes commemoratius de la gran nevada del 1962. Diumenge, el jardí del Museu varecordar el ball social de l'època i que amenitzat per orquestres divertia en forma de pasdobles, valsos, foxtrots i bugui-buguis. La demostració va anar a càrrec de Gavadance i tothom va poder sumar-s'hi.

Val a dir, que des de fa moltes setmanes, la ciutat ha portat a terme activitats diverses entorn de l'exposició sobre el Gavà dels anys 60, amb material gràfic divers aportat en bona part per la ciutadania, i que fins el 3 de març encara es pot visitar al Museu Gavà.

També s'han fet xerrades diverses com una de dedicada als canvis socials derivats de les mobilitzacions, que es va fer al gener, o la darrera, que va tenir lloc fa pocs dies, i en què els protagonistes van ser els records dels gavanencs i gavanenques a patir d'un audiovisual  que ens va permetre reviure el Gavà de fa 50 anys.

La nova mostra es nodrirà de fotos antigues cedides per la ciutadania.

Els barris expliquen la seva història amb fotos Ha començat el procés de recopilació d’instantànies per fer possible una nova exposició de l’"Érem i som" dedicada als barris de can Serra i Balet, Ausiàs March i Àngela Roca

La regidoria de barri de can Serra i Balet, Ausiàs March i Àngela Roca de Gavà, juntament amb el Centre d'Història de la Ciutat s’han posat a treballar per recopilar fotografies antigues d’aquests barris, amb l’afany de prepara exposicions que mostrin, amb imatges, la seva història i evolució. Es tracta d’una nova mostra de “l’Eren i Som” un projecte que va arrencar l’abril passat, amb una exposició al Centre d’Història, que plasmava la transformació de Gavà de poble a ciutat. Bona part del material triat van ser imatges cedides per la pròpia ciutadania, i ara, per poder materialitzar aquesta nova exposició, es torna a requerir la col·laboració de la gent. Es poden lliurar fotografies que plasmin com era abans el barri, com s’hi vivia, els costums i les seves festes o les tradicions, fins a finals de setembre, a les seus de les associacions veïnals o el Centre d’Història de la Ciutat. Es preveu que l’esmentada exposició es puguin inaugurar al novembre.

La Torre Lluc serà el punt de partida de la visita.

Un passeig nocturn per la història de Gavà Aquest dimecres s’ha preparat un itinerari pel casc antic per conèixer, a partir dels seus edificis més emblemàtics la història de la ciutat

El Centre d’Història de Gavà ha programat, per aquest dimecres , una activitat nocturna per conèixer les curiositats i les històries quotidianes que s’amaguen darrera dels edificis més importants que hi ha a la zona centre.

 

Cal recordar, que des de fa anys, per aquestes dates, l’equipament municipal oferia una visita guiada, a la nit pel casc antic de Gavà repassant la història de cada edifici i l’evolució dels carrers i places de la ciutat. Enguany però, i com a novetat, Assumpció Gabernet, que és responsable del Centre d’Història de Gavà, explica que “el que volem és incidir més en les històries i anècdotes de la gent que va viure en aquests edificis. Són curiositats, xafarderies i coses que, potser no formen part de la història en majúscula, però sí que han contribuït a fer de Gavà la ciutat que és ara”. Gabernet posa com a exemple que, “a principis, del segle IXX hi havia un bar que s’anomenava de “camareras” perquè el servien senyoretes que, en l’època no era habitual, i que, a més, feien quelcom més que servir taules. Val a dir també, que aquest no era l’únic bar d’aquest tipus que hi havia Gavà”.

 

Durant l’activitat, que partirà a les 21 hores de la porta principal de la Torre Lluc també es recordaran les històries de fantasmes que relacionades amb aquest edifici i dels seus propietaris.Tot seguit es farà el recorregut previst i es recordarà el Gavà de l’època, un poble sense aigua corrent, sense clavegueres, amb carrers sense asfaltar... on hi havia freqüents brots de tifus i on el paludisme va ser endèmic fins a inicis del segle XX.

 

Per participar en l’activitat, cal fer reserva prèvia trucant al telèfon 93 263 96 10. Les places són limitades i el preu és d’1,85 € per persona. La visita anirà a càrrec de l’actor Joan Lara, un habitual de l’Hora del Conte de la biblioteca, més conegut com el Cargol Barbut.

L'alcaldessa durant la visita a la mostra que es pot visitar al Museu

El Museu acull una exposició antològica del programa Érem i som La mostra recull 150 fotografies dels carrers i racons de Gavà procedents de l’Arxiu Municipal o de donacions de la ciutadania a les quals se’ls contraposa la imatge actual

Entre el 10 de març i el 5 d’abril, es podrà visitar al Museu de Gavà la mostra antològica del programa d’exposicions fotogràfiques Érem i som que ha retratat, durant dos anys, la història dels barris de Gavà. Érem i som es va iniciar el 2013 fruit de la col·laboració entre les regidories de barri, el Centre d’Història de la Ciutat, les associacions de veïns i l’Agrupació Fotogràfica Gavà. En aquest projecte ha estat cabdal la participació de gavanencs i gavanenques que han aportat imatges del seu barri.

 

“Després d’haver gaudit de quatre exposicions en diversos equipaments de la ciutat, amb aquesta mostra fem la cloenda del programa”, explicava la directora del Museu, Mònica Borrell després de la inauguració. Borrell destaca que el projecte ha estat “una manera de treure l’Arxiu Municipal al carrer, a Gavà i alhora ha servit perquè la gent veiés el patrimoni que tenim i remenessin entre els seus àlbums familiars per donar una visió de la vida quotidiana de Gavà”.

 

L’exposició es compon de prop de 150 imatges antigues dels carrers i racons de la ciutat procedents de l’Arxiu Municipal o de donacions de gavanenques i gavanencs, a les quals se’ls contraposa la imatge actual, retratada per membres de l’Agrupació Fotogràfica Gavà. Per al seu tresorer “ha estat una tasca molt important i molt treballada. Ens hem posat mans a l’obra des del moment que del Centre d’Història es va posar en contacte amb nosaltres per demanar-nos col·laboració en aquest projecte. A vegades ha estat difícil localitzar el lloc exacte de la imatge antiga, però crec que el resultat ha estat molt bo i estem molt satisfets”.

 

L’alcaldessa Raquel Sánchez va valorar del programa Érem i són “el treball corporatiu entre el Centre d’Història de la Ciutat, els veïns i les veïnes que han aportat les seves fotografies i l’Agrupació Fotogràfica de Gavà que a través de les fotografies del moment actual ens ha permés veure aquest contrapunt”. Raquel Sánchez va destacar aquest treball  “que ens mostra els nostres orígens però també ens projecta cap al futur de la ciutat que en dos segles ha passat de tenir moltes deficiències, gairebé res, a ser una ciutat consolidada, moderna, dinàmica. Una ciutat resultat de l’aportació de totes les generacions, des de  les que vivien aquí, les famílies de sempre i de les persones que han vingut de la resta d’Espanya, entre tots hem construït aquesta ciutat”.

 

 

 

Amaia Bordas i Vanessa Rodríguez són les autores de la selecció d’imatges i redacció de textos

Un llibre recull la història gràfica de Gavà entre 1966 i 1985 La ciutadania hi ha col·laborat aportant fotografies del patrimoni familiar

A partir del dia 2 d’octubre es posa a la venda en llibreries i quioscos el segon volum d’història gràfica de Gavà, l’Abans. Gavà recull gràfic, 1966-1985. El llibre consta de mil imatges històriques distribuïdes en 856 pàgines i forma part de la col·lecció d’història gràfica de Gavà titulada L’Abans, dirigida i publicada per l’editorial Efadós. L'obra, editada en 50 fascicles, incideix en els canvis polítics i socials que es produeixen a la ciutat en aquests anys, un període de grans transformacions. Els fascicles de l'Abans sortiran setmanalment i es podran comprar  a un preu de 2,95 euros. El primer fascicle es pot adquirir gratuïtament.

 

La selecció d’imatges i redacció de textos ha anat a càrrec de la historiadora Vanessa Rodríguez i l’arqueòloga Amaia Bordas, i compta amb la col·laboració del Centre d’Història de la Cutat-Arxiu Municipal de Gavà. El llibre està estructurat en set capítols temàtics i cada un d’ells s’introdueix amb una ressenya històrica.

 

Una part de les fotografies provenen del fons que custodia l'Arxiu Mu­nicipal, però també n’hi ha un bon nombre d’inèdites que formen part del patrimoni sentimental de moltes famílies. La història de Gavà es descobreix a partir d’aquestes imatges, unes imatges que posen l’èmfasi en l’aspecte humà.

 

“L’elaboració està sent una mica complexa perquè són vint anys d’història que no s’han treballat gaire a nivell de recerca i, tret de la informació que es pot extreure de la documentació d’arxiu i de les hemeroteques, hi ha poca bibliografia. Una font imporant d’informació són les fonts orals, les entrevistes han estat claus per reconstruir aques període. Moltes de les persones entrevistades han aportat també fotografies”, explica la historiadora Vanessa Rodríguez qui assenyala que “a nivell personal m’estic adonant que es tracta de dues dècades de moltíssima activitat”. La seva companya Amaia Bordas apunta que “hem localitzat imatges molt interessants, tant dels àlbums fotogràfics d’associacions i entitats, com dels àlbums familiars. Imatges que ens aporten molta informació de com vivia la gent, de com era la ciutat...”.

 

En els vint anys que abasta el període es van produir importants canvis socials i polítics, que es recullen en el llibre. Així queden reflectides concentracions i manifestacions contra la instal·lació de l’abocador del Garraf i les primeres vagues a l’empresa Cerdans i a la Roca. La vida cultural continuava amb activitats al Centre Cul­tural o a Can Sellarès i sorgien noves entitats.

 

En aquests anys es van descobrir les mines neolítiques de Can Tintorer, i la ciutadania va reclamar la reconversió de la Torre Lluc en seu del Museu Municipal. I van arribar les primeres eleccions municipals de­mocràtiques de 1979.

 

Com que Gavà recull gràfic, 1966-1985 és una obra oberta, els gavanencs i gavanenques poden continuar col·laborant-t’hi aportant més imatges. Per fer-ho, cal que es posin en contacte amb  Centre d’Història de la Ciutat-Arxiu Municipal per correu electrònic, telèfon o presencialment.

bannerpdf

Això és gavatv.cat

10 anys de l'Espai Maragall

Històries de Gavà - Els cinemes d'abans

Minuts Musicals - Marc Grau - "Eden of love"

Te'n recordes? - Documental "Les sorres"

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.