Caddy Adzuba, activista pels drets humans PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dijous, 6 de novembre de 2014 11:42

 entrevistacaddy

“Hi ha moltes maneres de ser periodista, i jo vaig triar ser-ne de pau”

La tasca de la periodista congolesa Caddy Ad­zuba ha suposat que visqui amenaçada i que hagin intentat posar fi a la seva vida en dues oca­sions

Com valora el seu pas per Catalunya, que l’ha portada fins a Gavà?

Ha estat un gran plaer participar en el projecte Ciutats constructores de pau, perquè és un espai on els activistes podem donar a conèixer el nostre treball i sensibilitzar la població catalana. El que més m’ha cridat l’atenció han estat les visites a les escoles, on he comprovat que els alumnes no coneixien els conflictes que s’estan patint arreu del món.

 

Ve d’un país que n’ha patit molts, de conflictes. Què és el que la va fer alçar la veu?

Quan una persona es cria en pau i, de cop, un dia, la seva vida desapareix perquè comença un conflicte, es pregunta: Per què em mereixo això? Què hi puc fer? Quin és el meu paper? On són els que han provocat aquest conflicte? I un cop ens hem fet aquestes preguntes, no hi ha cap més camí que convertir-se en activista. Cal alçar la veu. I es comença a treballar per fer reflexionar les persones que poden tenir algun tipus d’influència per aconseguir la pau.

 

Es pot alçar la veu, però com s’aconsegueix que t’escoltin?

Amb la força moral, perquè no es pot fer amb una moral feble. Per una banda, perquè es pateix moralment i hem d’estar per sobre d’aquest patiment per poder ajudar els altres. S’ha d’oblidar el patiment propi. I també s’ha d’evitar la por, perquè és el que ens impedeix fer les coses. Si ens deixéssim endur per la por, la primera vegada que ens amenacessin ho deixaríem córrer.

 

I com s’arriba a aquest estat en què el patiment propi no importa?

En primer lloc, has de ser conscient que el patiment forma part de tu. I quan mires els altres, que també pateixen, compares les situacions. I llavors veus que els altres han patit més que tu. Per exemple, a molts la guerra els ha obligat a l’exili o al desplaçament. Altres no han tingut tanta sort i han caigut en mans dels rebels, han estat violats, nens han estat enrolats a l’exèrcit... Llavors, encara que hagis caminat 450 quilòmetres a peu per poder fugir, penses en el que ha passat tanta gent. I pensar en la gran sort que has tingut et fa sentir més fort. I, per donar suport a tots aquells que han patit més que tu, has d’aguantar i ser fort.

 

En un moment en què el periodisme no passa pel seu millor moment, vostè l’ha convertit en una eina per assolir els seus objectius. Per què va triar aquesta via?

Hi ha moltes maneres de ser periodista. Pots ser periodista de conflictes, sensacionalista, polític, esportiu... I jo vaig triar ser periodista de pau perquè tenia un objectiu per dur a terme.

 

Per aquesta tasca ha estat guardonada amb el Premi Príncep d’Astúries. Com l’ha rebut?

Ha estat un honor, perquè anteriorment l’han rebut personalitats de gran renom. Que hagin donat aquest premi a una simple ciutadana del Congo és una gran alegria i és una bona manera de donar a conèixer la feina que fan els periodistes de pau. També és una oportunitat per sensibilitzar l’opinió pública i les seves institucions sobre el conflicte que està patint el meu país.

 

Vivim d’esquena a l’Àfrica?

No és veritat! Occident mira l’Àfrica de cara, però ho fa des d’un angle equivocat. Només es mou per interessos particulars i egoistes. Però si es digués avui als europeus que no s’acostin més a l’Àfrica, els seus estats no podrien sobreviure. Àfrica és el futur!

 

I quina és la seva proposta?

Com a africans, som països acollidors, que obrim els nostres braços per acollir els occidentals, que estem disposats a les inversions i a les col·laboracions, però sempre al 50 %. Subjectes sempre a la igualtat. I que es deixi de creure que Occident és superior a l’Àfrica. Això són creences que haurien de quedar enrere. El que no és normal és que tinguis una mare que t’alimenta i que creguis que és inferior a la teva pròpia boca.

 

Àfrica, però, no surt a la premsa, si no és per temes com el de l’ebola que estem vivint actualment...

És cert, i és una pena que segueixin donant una visió negativa, estigmatitzant el continent. Són els ciutadans els que han d’adonar-se que l’Àfrica és molt més del que veiem als mitjans de comunicació.

 

De tornada a l’Àfrica, què s’emporta?

M’emporto la calidesa dels catalans i les seves ganes de portar la pau al món.

 

BIOGRAFIA

 

Caddy Adzuba va arribar a Gavà cansada, però amb ànims després de passar per diverses ciutats catalanes en la gira de Ciutats constructores de pau. Hi va venir abans de recollir el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia per explicar el conflicte que viu el seu país, la República Democràtica del Congo, i especialment com aquesta guerra està afectant les dones congoleses en un país on cada dia es produeixen 40 violacions. Des de la tribuna que li dóna Ràdio Okapi, una emissora promoguda per l’ONU, treballa per la pau i per aconseguir que es millorin les condicions de vida al continent africà.

 

 

 

Etiquetes: Dones Gavà Societat
Darrera actualització de dijous, 6 de novembre de 2014 11:56
 
Josep Pañella i Salvador Barri, junta de la Coop. Agropecuària PDF Imprimeix Correu electrònic
Josep Antoni Moreno   
dijous, 28 d'agost de 2014 11:15

juntacooperativa

Josep Pañella i Salvador Barri

"Som un equip unit, amb ganes de tirar endavant per la pagesia de Gavà"

Josep Pañella i Salvador Bar­ri, són els nous president i vicepresident de la Coo­perativa Agropecuària de Gavà des des del passat 30 de juny

Vau ser l’única candidatura per di­rigir la Cooperativa, per què vau decidir presentar-vos?

Salvador Barri: Considerem que necessitàvem un canvi d’aires i una regeneració. I tenim projectes molt en­grescadors que, amb un bon equip al darrere, creiem que és interessant tirar endavant. Volem fer moltes coses per la Cooperativa.

Josep Pañella: També volem apro­fitar per donar les gràcies a tots els socis pel suport que ens han do­nat. A partit d’ara, aquesta junta estarà oberta a tothom per al que calgui a tots els socis. Personalment, si els meus companys m’han fet l’honor de fer-me’n president, m’hi vull dedicar plenament i fer-ho amb ganes.


Com definiríeu l’equip que heu format?
SB: Home!, primer de tot, és un equip de debò. Som un grup molt unit, amb força, jove, preparat i amb ganes de tirar endavant per la pagesia de Gavà. Dues paraules que el defineixen podrien ser unió i cohesió.


En el teu cas, Salvador, i en el d’en Joan Bordas, trobem dos representants de la planta ornamental. Què  aportareu a la Cooperativa?
SB: Crec que podem aportar-hi mol­­tes coses. El nostre és un punt de vista diferent del del pagès “tradicional” i que és bo perquè enriqueix. Com més gent hi hagi, de més sectors diferents, tot serà més plural i més ric.


Quins projectes voleu engegar en aquesta nova etapa?
JP: Les primeres passes que vo­lem fer són de delegació. Volem delegar, que la junta traspassi la feina a di­ferents comissions: de magatzem, de compra, de Fira, institucionals, de se­guretat, del parc agrari... Volem fer-ho així, que cadascú faci el que li toca fer amb autonomia. Això és treballar en equip.
SB: També volem fer canvis al magatzem i en el punt de venda, on se subministren productes als pagesos. La idea és potenciar cada cop més això, introduint nous productes, in­novant en varietats noves de diferents articles, modificant horaris per facilitar-hi l’accés. Són moltes les co­ses que s’han de fer, porta molta fei­na, i  el resultat es veurà a mitjà i llarg termini.


Quines són les vostres preocupacions principals?
JP: Moltes. L’estat dels camins, les corredores, les aus... Hem de po­sar fil a l’agulla per solucionar aquests temes, a més de la preocupació clàssica del pagès: que el mercat ens ajudi una miqueta amb els productes.


M’expliques aquest problema amb les aus?
JP: El problema és que en tenim moltes i gairebé no podem sembrar res sense que s’ho mengin. Hem de posar canons, mantes tèrmiques o disparar trets a l’aire; per això hi ha la comissió de caça. Sembla mentida, pe­rò els ocells ens fan molt de mal.


Quin és l’estat de salut de la pagesia a Gavà?
JP: Jo crec que hi ha gent jove que vol tirar endavant i també crec que ens en podem sortir. Però per aconseguir-ho, hem de treballar molt i fer moltes hores, que és el que sempre hem de fer els pagesos.
SB: És cert que hi ha un forat ge­neracional, però hi ha una nova fornada que va pujant i que ho fa amb moltes ganes. I és que la terra tira molt. Encara que sigui sacrificada, te l’estimes molt. És un sentiment que ve de família, de generacions i és el dar­rer que voldries deixar. Tot i que és difícil i són temps complicats, la jo­ventut puja amb molts més recursos. I encara que, quantitativament, hi ha­gi menys pagesos, estan més ben preparats.


L’agricultura ecològica és una op­ció de futur?
SB: Pel que fa a mercat, cada cop hi ha més gent que es decanta pels productes ecològics. Tot i que comparat amb Europa és molt incipient, és evident que és una tendència. I és un cercle que s’ha de tancar: la gent els demana i tu també has d’arriscar-te i oferir-los. Algú ha de començar, en­cara que sigui difícil, perquè és canviar els hàbits de consum i de cultiu. Però és que és el futur.
JP: També s’ha de dir que cada dia els productes que fem servir al camp són més ecològics. Crec que la tecnologia que s’aplica al camp està tenint en compte cada cop més el res­pecte pel medi ambient.


La Fira d’Espàrrecs és el gran mo­ment en què la pagesia es dóna a co­nèixer al poble. Com plantegeu l’edició que ve?
JP: Estic convençut que en col·la­­boració amb l’Ajuntament acon­se­-guirem fer una gran fira aquest 2015 i que hi haurà una molt bona participació de lots d’espàrrecs i de paneres. Però hem de canviar algunes coses, hem de trobar idees noves també per la Fira.
SB: El tema que hem comentat, el de l’agricultura ecològica, pot ser una de les coses que podem aportar a la Fira d’Espàrrecs del 2015. Po­dríem, per exem­ple, exposar productes del camp ecològics perquè el con­sumidor els co­negui. I podríem fer-ho de manera di­dàctica perquè se n’informi i també sàpiga que es fan a Gavà.

 

Un breu apunt

Són el president i el vicepresident del nou Consell Rector de la Coo­pe­ra­tiva Agropecuària, l’entitat que agrupa la pagesia de la nostra ciutat. Es­tan al capdavant d’un equip en què en Joan Llopis fa de secretari i en Joan Ramon Taberner exerceix de tresorer. Isidre Margarit, Josep Vallés, Joan Bordas, Pedro González, Ernest Mestres i Joan Figueras completen la llista com a vocals. La candidatura va ser l’única que es va presentar a les darreres eleccions per substituir la junta que ha encapçalat Salvador Bernadó els darrers 16 anys.
Josep Pañella, el nou president, acaba de fer els 59 anys i porta un quart de segle fent de pagès. És majorista de fruites i verdures, però es va engrescar amb el treball directe al camp quan el seu pare es va jubilar. Salvador Barri, el vicepresident, té 42 anys i és la tercera generació dedicada a la terra, en aquest cas des del sector del cultiu i producció de planta ornamental per a jardineria. Tots dos, i la junta que tenen al darrera, arriben al càrrec amb una intenció clara: potenciar el treball en equip i portar a la Cooperativa nous aires, més adients amb el temps que vivim.

 

 

Darrera actualització de dijous, 28 d'agost de 2014 11:38
 
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 5 de 12

bannerpdf

Això és gavatv.cat

10 anys de l'Espai Maragall

Històries de Gavà - Els cinemes d'abans

Minuts Musicals - Marc Grau - "Eden of love"

Te'n recordes? - Documental "Les sorres"

Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. No obstant això, podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment.

Accepto l’ús de cookies per aquest lloc.